La sardina 
 autor: friman

Nom comú: Sardina | Nom científic: Sardina pilchardus

Descripció: És un peix blau d’aigua salada, de l’ordre dels clupeïformes, que pertany a la família dels clupeids, un dels grups de peixos més abundant en el món. És un peix de color blavós, esvelt, amb els ancs i el ventre de color argentat brillant. Presenta unes taques fosques de mida i intensitat decreixent que van des de l’opercle a la cua. L’opercle és estirat. Té el cos allargat, les mandíbules igualades i una sola aleta dorsal en posició mitjana situada sobre les pelvianes que són relativament petites. Té els ulls grans amb parpelles adiposes. La seva carn té un sabor excel·lent i una pell molt escamada que li serveix d’escut protector. Entorn: Habita al mar Mediterrani, a l’oceà Atlàntic, al mar Cantàbric, al mar del Nord i al Canal de la Màniga, en aigües superficials d’entre 12oC i 24oC de temperatura. Forma grans bancs que s’aproximen a la costa a finals de primavera i durant l’estiu.

Ormeig de pesca: La millor època per capturar-la és a l’estiu, quan comencen a pujar les temperatures i es fa mitjançant l’arrossegament o l’encerclament.

Informació nutricional: La sardina és un peix blau que no hauria de faltar a la nostra dieta. Destaca sobretot pel seu alt contingut en proteïnes, minerals i en àcids grassos insaturats omega-3. Per cada 100 g de sardina hi trobem 9,4 g de greixos, 17,1 g de proteïna i 153 kcal.

D'interès: La Unió Europea és molt estricte pel que fa a la mida de captura d’aquests exemplars, les zones, les èpoques i els ormeigs de pesca. És un peix que serveix d’aliment per moltes altres espècies, i si no es regulés el seu consum i la seva explotació, en poc temps, podria veure’s en perill. Al ser un dels aliments preferits pels depredadors, és un dels esquers més utilitzats per pescar amb ham.